La política americana més actual

Als Estats Units, el passat diumenge 25 gener en els carrers de Mineapolis els seus ciutadans han tornat a protestar contra la imigració i les polítiques antiimmigratòries de l’administració de Donald Trump, després de la mort fa una setmana d’Alex Pretti a mans d’un agent federal.

Pel que fa a Mèxic, manté el pols a Trump: anuncia ajuda humanitària a Cuba i gestions per reprendre tramesa de petroli. Mèxic va anunciar l’enviament d’ajuda humanitària a Cuba i realitza gestions per reprendre l’enviament de petroli, malgrat les pressions i els aranzels dels Estats Units. La presidenta Claudia Sheinbaum va afirmar que la decisió respon a raons humanitàries i diplomàtiques, i reafirma la sobirania i autonomia de Mèxic a la seva política exterior, encara que manté el diàleg amb Washington.

A Cuba hi ha talls de llum, gana i repressió: el drama humanitari del poble cubà que posa la dictadura a la vora del col·lapse: Cuba enfronta apagons i escassetat de combustible per sancions dels EUA, dependència de petroli importat i infraestructura elèctrica limitada. Això afecta serveis bàsics, transport i economia. El govern cerca ajuda internacional i gestiona reabastiment per mantenir estabilitat.

A Colombia, en un consell de ministres, realitzat dimecres a la nit a la Casa de Nariño a Bogotà, Gustavo Petro va dir que el 3 de febrer es reunirà amb el president dels Estats Units a Washington. Petro va ressaltar que la intenció d’aquesta trobada és que els colombians “no pateixin”. “Ja veurem els resultats d’aquesta reunió, que és determinant”, va sostenir davant dels seus funcionaris.

Per el que fa a la república de Venezuela, Delcy Rodríguez accelera els canvis per força i amb l’atenta vigilància de l’ambaixadora dels Estats Units, les organitzacions de drets humans, inquietes per una llei d’amnistia de què encara no se sap gairebé res; el chavisme reciclat confia que les eleccions al país s’endarrereixin entre 18 i 24 mesos almenys.